Si els animals tenen la capacitat de sentir el dolor i experimentar el patiment, és legítim fer-los patir? Per què els deixem fora del nostre àmbit de consideració moral?

Pateixen els animals?
Moltes persones tenen la idea que només els éssers humans tenen la capacitat de sentir. No obstant això, només cal observar la realitat per entendre que els animals també lluiten per sobreviure, experimenten por i estrès quan el seu benestar perilla, fugen del dolor, fan el possible per no patir i per viure en llibertat.

Tot això és una cosa que totes les persones en el fons sabem i hem experimentat a les nostres vides.
La majoria dels animals, al contrari que les plantes, disposen d’un sistema nerviós central que els capacita per fer anàlisi del seu entorn i prendre decisions. Aprenen de tot allò que perceben de l’exterior a través dels seus òrgans sensorials per decidir les accions que prendran.
Això vol dir que els animals són sensibles i són conscients.

Aquesta capacitat fa possible sentir emocions com a plaer i dolor, gràcies a les quals els animals podem sobreviure en el món, fugir del que ens causa dolor i ens posa en perill, buscar el que ens dóna plaer, etc.

Tot això ens porta a la conclusió que els animals experimenten dolor, ansietat i patiment tant físic com psicològic quan se’ls manté en captivitat, quan se’ls priva de llibertat i quan es troben en situacions doloroses.

El dolor és una cosa que sentim individualment, però podem deduir que altres éssers humans ho estan sentint per diversos senyals externes, senyals que poden ser vistes també en altres espècies animals: retorçar-se, contorsions facials, queixes, udols, intents d’evitar la font de dolor, etc.
Es donen a més un altre tipus de senyals en els animals, semblants als senyals presents en éssers humans, davant la presència de dolor: una elevació inicial de la pressió sanguínia, pupil·les dilatades, transpiració, pols agitat, i una caiguda de la pressió sanguínia.
Molts dels sentits dels animals són molt més aguts que els nostres. L’agudesa visual en certes aus, l’oïda en la majoria dels animals salvatges i el tacte en d’altres. És molt possible que la seva capacitar de sentir dolor sigui fins i tot més profunda que la nostra.

[text original de sufren.org]